Per no perdre la memòria

Jo mateix m'he de fer un petit recordatori per tal de no perdre'm. Sobre el procés de independència ¿com hem arribat fin aqui?

Ja era una tradició que en Jordi Pujol fes un discurs del tipus "Madrid no ens dona..." i abans que s'escalfés massa l'ambient arribaba a un acord amb el govern central i aconseguia més diners o més competències. Però va arribar el moment de jubilar-se i va preparar per al seu successor un gran efecte de propaganda per tal de que entrés a la Generalitat per la porta gran, un nou Estatut, montat amb molt rebombori, i fins i tot amb un autocar que recorria tota Catalunya per recollir les aportacions dels ciutadans que s'atancèssin.

Però vet aqui que el dofí de Pujol no va sortir elegit i la discussió parlamentària de l'Estatut la van dirigir els socialistes. Evidentment les aportacions que es van portar a l'autocar no es van veure per cap lloc, però això ja ho sabiem. I dures que van ser les discussions, sobretot a l'hora de la votació final, ja que per ser aprobat es necessitaba el consens de 2/3 de la cambra. CiU volia afegir unes modificacions que donada la seva minoria parlamentària eren impossibles de colar i van estar frenant l'aprobació del text. Només van donar el seu vot justament a la ultima votació, d'aver continuat negant-se es tendria que començar tot el procés de nou.

Llavors a Madrid també manaba un socialista, aquell que va dir que aceptaria tot el que sortís del Parlament. Però resulta que el text que es va votar a Barcelona no va ser el mateix que va arribar a Madrid, Mas i Zapatero van pactar un canvi de tal manera que s'afegien les modificacions que volia ficar CiU a canvi de recolzar el projecte federalista quan els socialistes engeguèssin la discussió. I a sobre després al Congrés encara van retallar més el text de l'Estatut, així que el resultat final no va ser ni el que volien els catalans, ni el que es va consensuar al Parlament, ni tan sols el que es va pactar a la Moncloa, és a dir, un bon nyap.

Cal fer un parèntesi perque encara m'enrecordo de la promesa electoral que va incomplir al seu dia en Felipe Gonzàlez de reconvertir el Senat en cambra de representació territorial com a primer pas cap al federalisme, que llavors ja es parlaba de que el sistema autonòmic tenia unes deficiències que es tenien que arreglar. Ja ha plogut desde llavors i els problemes son cada cop més grans i la voluntat dels polítics c'arreglar-ho son cada cop menys.

Amb la reforma de l'Estatut ens van prendre el pel, i per acabar-ho d'adobar al PP només se li acudeix de movilitzar a tot-hom per presentar firmes en contra de l'Estatut, i encara no he entés bé els motius que tenien per rebutjar-ho. "De mica en mica s'omple la pica" que deia un llibre de Pedrolo, o més planerament, a la gent ja se li començaben a unflar els pebrots. Es donen unes voltes a les truites, Mas guanya les eleccions a Catalunya i Rajoy a Espanya, els dos igual de tossuts, i comencen una escalada dialèctica i politica d'enfrontament. La gent per la seva part fa el que millor sap fer, demanar els seus drets manifestant-se a la Diada o fent una cadena a l'any següent, actes magnificats per Mas i menyspreats per Rajoy.

Ara volen fer veure que la cosa no depen dels politics, amb l'ANC per una banda i el recolzament tàcit de Rajoy a Sociedad Civil Catalana i Libres e Iguales amb els que parla més temps que amb Mas. I mentres el temps passa i l'ambien es va escalfant sense que ningú faci cap pas per solucionar-ho, encaparrats en arribar fins al final sigui el que sigui.

El Jueves

Ha estat una setmana mogudeta, bé, més aviat plena d'informacions per tenir al personal entretingut entre el començament del mundial de futbol i la abdicació del rei. En el tema de l'abdicació hi ha hagut de tot, els que han repassat la seva biografia, els que se n'alegren de que ho deixi, els que aprofiten per demanar la república, i fins i tot els que es plantegen si Letizia ha de canviar de línia de vestir o les aspiracions de Carlos Javier II, i per acabar-ho d'arreglar hi ha enrenou fins i tot en el nom del nou rei... es a dir, ben entretinguts. També se li ha vist el llautó al PP dient que els que no votin la seva proposta al Congrés son antidemocràtics, vaja, que no els hi senta bé que CiU es vulgui abstenir, o dit d'altra manera, que qui no comulgui amb el seu pensament únic és antidemocràtic. També hi ha gent que comence a cabrejar-se perquè el govern no els reconeix el dret a decidir entre monarquia i república, home, ja sabem fa temps que decidir és un dret que ni tenim ni tindrem mai dintre d'una partitocràcia o com deia un columnista una dictadura bipartita. I dels que ha retratat l'actualitat destaco a Ermengol que ha tingut uns quants encerts, fins i tot insinuant que en un país de xorissos Urdangarin hauría de ser rei.

 Però de tot això, com he dit, ja ens en fartarem de llegir. Lo fotut del tema és que si una publicació com El Jueves reflecteix el que molts creiem la editorial els obliga a canviar la portada. No seré jo qui cridi a un boicot, però aquesta setmana no he comprat la revista i m'ho repensaré molt abans de comprar qualsevol producte de RBA.

 Els únics que s'han comportat d'una manera digna i coherent han estat els dibuixants que han dimitit en massa. No pot ser que una editorial passi per damunt de la direcció d'una de les seves publicacions només per quedar bé. ¿Ja no tenim dret a riure tampoc? ¡Recoi! que al segle XIX els hi feien caricatures més fortes als reis.

 He de ficar-me al dia de tots els dibuixants que han dimitit com Albert Monteys (Facebook, Twitter i la seva versió dels fets) Manel Fontdevila (Facebook, Twitter i despedida) Bernardo Vergara, Isaac Rosa i Manuel Bartual (Twitter). També estàn rebent molts recolzaments com el de José Luís Martín (explicació) o José Antonio Bernal (Facebook, Twitter i explicació). Jo només puc opinar sobre aquesta situació i ficar en el blog enllaços als dibuixants i no a la revista i molt menys a la editorial. S'han equivocat, i només puc recolzar la integritat dels dibuixants que han dimitit, la revista no serà el mateix sense les seves aportacions.

Ara els dibuixants que van dimitir han engegat una nova publicació Orgullo y Satisfacción (editorial ¡Caramba!) amb presència a Facebook i Twitter.

Bernardo Vergara, Isaac Rosa y Manuel Bartuai tots els recolzaments que estàn rebent com el de José Luís Martín o José Antonio Bernal

Es que vivim en un país de xapusses, anys fa que es sentia a la gent demanar l'abdicació del rei perquè no es trobe massa bé de salut i ara a reformar a correcuita, tantes presses que tenien en reformar la Llei de successió i es van tirar enrere en pic van saber que el segon fill dels prínceps era una nena. Jo encara recordo la última promesa que va  incomplir Felipe González a la seva darrera legislatura, ni tan sols va iniciar la reforma del Senat en cambra de representació territorial.

Lo Drac Carrincló

Os presento l'element més nou del Grup de Recerca de Cultura Popular de Ponent, Lo Drac Carrincló, una bèstia de foc que sol cremar en algunes actuacions dels Diables de Lleida justament en el 30 aniversari del grup. Té perfil a Facebook i usuari a Twitter. Podeu trobar més informació a la web del grup o a la plana de Facebook del grup.

Copio la informació que hi ha a la web sobre Lo Carrincló i potser un altre dia contaré més coses sobre altres seccions del GRECPP:

És una bèstia de foc amb morfologia de drac infernal i fabulós: cos de serp, ales de muricec, potes i urpes.

Va ser creat per portar a terme la venjança de l’última metzinera penjada i cremada a Lleida l’any 1485, que fou la pallaresa Valentina Guarner.

A les entranyes de la cova del Boc de Biterna l’esperit de la bruixa Valentina i el Mascle Cabró, en aquelarre solemne, copularen en la foscor i engendraren la bèstia que, en sortir del fons de la terra, socarrimaria els qui manen de mala manera. En orgia de foc i festa, les bruixes ballaren en rotllana, d’esquena al foc, i un boc negre s’ho mirava dalt d’una roca, a l’entrada de la cova. Les bruixes de Biterna donaren en custòdia als Diables de Lleida la bèstia diabòlica fins el dia del seu bateig de foc, la setmana dels tres dijous.

Altres bèsties i criatures foren convidades al bateig infernal. Cançons i tocs de tabal de diferents contrades se sentiren per tota la ciutat de Lleida.
Mides: 3,2m de llarg x 2,85m d’ample x 2,9m d’alt. Pes: 105kg (aprox.).

Costa molt dir com crema, i encara més descriure com s'ho passa el company que el treu a cremar, potser ajudaràn algunes fotos:

A valtros no sé, a mi em donen ganes de sortir a cremar només de veure les fotos. Ja ho diu el nostre lema, Diable a la sang i Lleida al cor.

Detencions per opinar

Sembla que tornem enrere. L'assassinat d'Isabel Carrasco i les conseqüències posteriors m'han fet pensar en aquesta imatge que ja vàrem utilitzar molt els habituals de Villagüeb quan es debatia la Llei d'Aznar que vàrem rebatejar com L$$I. D'entrada he de rebutjar qualsevol assassinat, no perquè m'obligui algú, sinó perquè sempre he rebutjat qualsevol mena de violència i no he trobat mai cap causa que justifiqui un assassinat. Quan es debatia la L$$I jo feia de taverner a Villagüeb (moderador del xat) i em van engrescar per tal de moderar un fòrum específic sobre la Llei a eListas, i déu n'hi do, mai vaig aprendre tant de lleis i interpretacions seguint els debats des que van entrar (l'advocat Almeida, Víctor Domingo, membres de l'AI i de l'AUI...)



En aquest cas s'hauria de mirar si hi ha una "causa" psiquiàtrica o si va ser una revenja no per el que diuen sinó per donar-li una plaça de treball a un altre que tenia més favors que cobrar que la filla de l'assassina. Ara bé, com he dit aquest assassinat va provocar una serie de reaccions, començant per els que des del primer moment van airejar que es tractava d'un crim polític donat que les eleccions europees eren a tocar. Fins i tot va haver algú que va dir per les xarxes que la revista El Jueves tenia responsabilitat com a inductors per haver publicat una crítica mesos enrere. Aviat es va desmentir la motivació política, i, cosa rara, vaig trobar en falta algú que llencés un "ha sido ETA", que ja se sap de de inconscients el món n'està ple. Però els que si que van sortir van ser els que obertament van declarar que se n'alegraven de la seva mort i fins i tot els que animaven a que assassinessin a més polítics.


Però vet aquí que el govern ràpidament va donar ordre de perseguir, detindre i posar a disposició judicial als que fessin comentaris en aquesta línia a les xarxes socials. ¡Coi! sembla que quan els interessa treballen ràpid, en menys d'una setmana varis detinguts. En canvi usuaris a serveis com Twitter que fa mesos que demanen la mort de polítics i la entrada de tancs a Catalunya per exterminar independentistes continuen fent de les seves i l'única reacció de @policia és "desear la muerte no es delito, si te molesta bloquea al usuario" o quelcom semblant. Les detencions es van fer al dia següent de que la policia publiqués aquest comentari.


De moment sembla que si que el govern vol tornar enrere, i tot i el respecte a una mort injustificada sembla que volen utilitzar l'assassinat per utilitzar una màrtir per justificar una regulació de les xarxes socials que tots els usuaris han rebutjat sempre. Avui ha publicat Ermengol una vinyeta on resumeix el futur que ens espera:

Ara, que aquest últims dies està circulant un resum que de ser cert deixaria el cas prou clar ¿ho ratificaràn al judici?

Presentació

Sóc Jordi, i volia titular aquest blog "no sóc blogger" però no quedaria massa bé començar amb una mentida. De fet mai havia tingut la necessitat ni la curiositat de publicar un blog, ni tan sols quan es va ficar de moda. Ara que s'ha passat la dèria se m'ha acudit ficar-me més per practicar i conèixer millor les xarxes socials que per dedicar-me en cos i ànima, així que a part de compartir experiències i coneixements poca cosa podré aportar, però sempre mantenint el "espíritu villano" del que parlaré tard o d'hora.


En fòrums, i xarxes socials ja fa temps que vaig adoptar el nick JF. En aquest blog encara no tinc massa clar de que parlar ni si l'interessarà a algú, el que si que tinc clar és que si algú entre alguna cosa aprendrà, per exemple, els usuaris lleidatans de LindedIn que diu al seu perfil que son de Reus que canviin el seu codi postal real per el 25100 perquè els hi surto Lleida i rodalies. No sé si a altres indrets hi ha el mateix error però si os passe ja teniu una pista de com es podria solucionar.