JF no es community manager, experiencies de JF a la xarxa reunides en un blog. Fins ara tampoc era blogger, però tot evoluciona en aquest mon. Villagüeb, eListas, eGrupos, MSN groups CatalunyaWeb, Facebook, Twitter, Linkedin... pero no sóc comunity manager.
Ha estat una setmana mogudeta, bé, més aviat plena d'informacions per tenir al personal entretingut entre el començament del mundial de futbol i la abdicació del rei. En el tema de l'abdicació hi ha hagut de tot, els que han repassat la seva biografia, els que se n'alegren de que ho deixi, els que aprofiten per demanar la república, i fins i tot els que es plantegen si Letizia ha de canviar de línia de vestir o les aspiracions de Carlos Javier II, i per acabar-ho d'arreglar hi ha enrenou fins i tot en el nom del nou rei... es a dir, ben entretinguts. També se li ha vist el llautó al PP dient que els que no votin la seva proposta al Congrés son antidemocràtics, vaja, que no els hi senta bé que CiU es vulgui abstenir, o dit d'altra manera, que qui no comulgui amb el seu pensament únic és antidemocràtic. També hi ha gent que comence a cabrejar-se perquè el govern no els reconeix el dret a decidir entre monarquia i república, home, ja sabem fa temps que decidir és un dret que ni tenim ni tindrem mai dintre d'una partitocràcia o com deia un columnista una dictadura bipartita. I dels que ha retratat l'actualitat destaco a Ermengol que ha tingut uns quants encerts, fins i tot insinuant que en un país de xorissos Urdangarin hauría de ser rei.
Però de tot això, com he dit, ja ens en fartarem de llegir. Lo fotut del tema és que si una publicació com El Jueves reflecteix el que molts creiem la editorial els obliga a canviar la portada. No seré jo qui cridi a un boicot, però aquesta setmana no he comprat la revista i m'ho repensaré molt abans de comprar qualsevol producte de RBA.
Els únics que s'han comportat d'una manera digna i coherent han estat els dibuixants que han dimitit en massa. No pot ser que una editorial passi per damunt de la direcció d'una de les seves publicacions només per quedar bé. ¿Ja no tenim dret a riure tampoc? ¡Recoi! que al segle XIX els hi feien caricatures més fortes als reis.
He de ficar-me al dia de tots els dibuixants que han dimitit com Albert Monteys (Facebook, Twitter i la seva versió dels fets) Manel Fontdevila (Facebook, Twitter i despedida) Bernardo Vergara, Isaac Rosa i Manuel Bartual (Twitter). També estàn rebent molts recolzaments com el de José Luís Martín (explicació) o José Antonio Bernal (Facebook, Twitter i explicació). Jo només puc opinar sobre aquesta situació i ficar en el blog enllaços als dibuixants i no a la revista i molt menys a la editorial. S'han equivocat, i només puc recolzar la integritat dels dibuixants que han dimitit, la revista no serà el mateix sense les seves aportacions.
Es que vivim en un país de xapusses, anys fa que es sentia a la gent demanar l'abdicació del rei perquè no es trobe massa bé de salut i ara a reformar a correcuita, tantes presses que tenien en reformar la Llei de successió i es van tirar enrere en pic van saber que el segon fill dels prínceps era una nena. Jo encara recordo la última promesa que va incomplir Felipe González a la seva darrera legislatura, ni tan sols va iniciar la reforma del Senat en cambra de representació territorial.
